La convivència amb persones,
tradicions i institucions específiques d'altres cultures es
presenta avui com un fet irreversible. Col·loca individus i
governs davant de situacions noves que, sense un retorn a una reflexió
profunda sobre alguns conceptes socials bàsics, difícilment
seran ben resoltes. La immigració
forçada i voluntària;
oblidar els factors que defineixen la identitat cultural; la multiplicitat
de les religions concentrades en un mateix territori; els fonamentalismes
religiosos d'algunes cultures; la necessitat de reaprendre a dialogar
i a tolerar; la perplexitat davant de les diferents formes de càlcul
de la solidaritat, entre altres, són situacions que estan aixecant
problemes a Europa i a altres països.
La nació catalana va produir
un pensador que va lluitar tota la seva vida per a resoldre conflictes
similars. Ramon Llull, reconegut com el patriarca del diàleg
interreligiós, va ser, al seu temps, l'únic escriptor
d'Occident que va dirigir més de la meitat de la seva obra
a un públic àrab-musulmà. De la mateixa manera,
va introduir en el pensament europeu comportaments i arguments que
ja eren comuns al món àrab, com per exemple, escriure
en vernacular sobre temes filosòfics i teològics. Va
suggerir la creació d'una Societat de les Nacions, i va ser
conscient de l'autodeterminació de les nacions. Se'l considera
com un dels pocs cristians que va comprendre l'Islam, i la revista
Globe l'ha considerat un dels fundadors d'Europa.
