CONSELHO

REGIONAL

DE ECONOMIA

HOME PAGE

DO ECONOMISTA (CRE Nº 3.065 )

ESTEVE JAULENT

(En portuguès)

Vegi el meu perfil a Btn_red_77x28

ESTEVE JAULENTI PAULÍ


Data de naixement: 06/01/1941.
Lloc de naixement: Barcelona, Catalunya, Espanya.
Residència: domiciliat a São Paulo, Brasil, des de l' any 1961.
Nacionalitat: Naturalitzat brasiler l' any 1975.

Adreça: Pç. da Sé, n. 21 cj. 1006/7
Tel. (5511)98531-7719
e-mail: ejaulent@gmail.com


Formació Acadèmica
1959 - Entra a l' INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ, Barcelona, Espanya.
1965 - Llicenciatura en Ciències Econòmiques, FACULTAT D' ECONOMIA I ADMINISTRACIÓ, de la UNIVERSIDADE DE SÃO PAULO , Brasil.
1966 - Mestre en Ciències Econòmiques, (especialitat: Econometria)

Activitat Acadèmica

  • INSTITUTO DE PESQUISAS ECONÔMICAS de la UNIVERSIDADE DE SÃO PAULO. L'any 1966 treballa amb el professor Gian Sahota, de la UNIVERSITAT DE VANDERBILT, EUA. construint models economètrics de la economia brasilera.
  • Fou convidat pela USAID i la FUNDACIÓ Ford per fer el doctorat a la UNIVERSITAT DE VANDERBILT. Degut a compromisos assumits no va acceptar l'honrós convit.
  • (1962-1968) director del Centro Universitário do Pacaembu, organitzant cursos complementaris a la universitat.
  • (1970-1981) director del Centro Técnico e Cultural, organitzant cursos tècnics per a professionals no universitaris.
Autor dels següents articles en publicacions especialitzades o en seccions econòmiques dels principals diaris de São Paulo:
  • Economia e ideologia, Cultura e Fé, n. 30, (07-09/85).
  • Atual política monetária tem fólego curto, Diário do Comércio (26/08/85).
  • Um desafio no caminho do estruturalismo, Diário do Comércio, (11/11/85).
  • O Brasil e suas duas esposas, Folha de São Paulo, (02/03/87).
  • A miopia dos grandes, Folha de São Paulo, (27/01/88).
  • Não parece que o Brasil esteja às portas da hiperinflação, Gazeta Mercantil, (20/10/88).

Autor dels següents estudis:

  • Perderá mercado quem não investir agora, (07/85).
  • Plano tropical: veredas, (02/96).
  • As LTF'S, verdadeiro teste da credibilidade do próximo governo, (03/87)

Activitats de foment de la cultura catalana

  • (86-89) fundador i primer director Cultural del CASAL CATALÒNIA
  • (91-93). va dirigir el Butlletí "EL CATALÀ"
  • (1992) Promoció i edició del Poema del Pessebre de Joan Alavedra
  • (1996) Promoció de l'edició de la primera traducció portuguesa del Tirant lo Blanc, Libre del Coch (Mestre Robert), Llibre dels Fets de Jaume I, el Conqueridor.
  • El 1998 funda l'INSTITUTO BRASILEIRO DE FILOSOFIA E CIÊNCIA "RAIMUNDO LÚLIO" (RAMON LLULL). www.ramonllull.net, reconegut l'any 2000 per la Generalitat de Catalunya com a Comunitat Catalana de l'Exterior.
  • Fins el desembre de 2009 promou la publicació de 258.000 exemplars de obres de Ramon Llull, distribuídes per tot el pais (Livro do Amigo e do Amado, Livro das Bestas, Livro da Ordem de Cavalaria, O Livro dos Anjos, O Livro dos Mil Provérbios, Félix ou o Livro das Maravilhas)


Activitats filosòfiques

  • Membre de la COMISSÃO DE FILOSOFIA MEDIEVAL DO BRASIL des de 1994.
  • Membre de la SOCIÉTÉ INTERNATIONALE POUR L' ÉTUDE DE LA PHILOSOPHIE MÉDIÉVALE - SIEPM, des de 2002.
  • Membre de l' ASSOCIAÇÃO BRASILEIRA DE ESTUDOS MEDIEVAIS - ABREM des de 1998.
  •  

    Premis

  • 1990 Va rebre el Premi: "José Egreja", de la UNIÃO BRASILEIRA DE ESCRITORES.
  • 2002, el Premi: MEDALHA SÃO BENTO DE ESTUDOS TEOLÓGICOS.
  • 2006, XVIII Premi Josep Maria Batista i Roca.

Activitats Lul·lianes

  • Traducció i publicació, l'any 1989, del Llibre d'amic i d'Amat, de Ramon Llull, per encàrrec de la UNIVERSITAT CATÒLICA DE SANTOS.
  • L' any 1991 publica el Llibre de les bèsties, també de Ramon Llull. Amb aquestes dues obres concluses va iniciar els primers contactes amb els lul·listes d'arreu del mon.
  • L'any 1997 participa del Congrés Internacional "Arbor Scientiae", amb motiu del quaranta aniversari del Raimundus Lullus Institut a Freiburg, Alemanya.
  • 1998 amb un grup de professors universitaris amics funda i presideix l'INSTITUTO BRASILEIRO DE FILOSOFIA E CIÊNCIA "RAIMUNDO LÚLIO" (RAMON LLULL) (IBFCRL) amb la finalitat de difondre la cultura catalana tenint com a punt de partida la figura i el pensament de Ramon Llull.
    • Dintre esperit demanat pels seus estatuts, l'IBFCRL s'estructura amb un perfil internacional, amb dues classes de membres i un Consell Acadèmic.
    • La estratégia i els Objectius inicials de l'IBFCRL poden ésser resumits de la següent manera:

      1. El univers conceptual lul·lià és essencialment integrador i multidisciplinar. Aquesta última característica, evidentment precursora, convergeix en la qualitat, tant comentada, del "seny català", que ofereix un prometedor potencial de solucions per als problemes que comporta la heterogeneïtat brasilera i per a una millor harmonització d'aquest país al continent americà.

      2. Les estratègies preliminars de l' IBFCRL segueixen dos vectors principals:

      i. una irradiació del pensament Lul·lià dintre del Brasil;
      ii. la difusió d'aquest pensament en els espais de l'Amèrica Llatina

Realitzacions a l'IBFCRL fins avui dia

1. Amb diferents nivells d'autogovern cada un d'ells, ha desenvolupat i s'estan consolidant diversos nuclis de lul·lisme en els següents Estats brasilers:

(1997) São Paulo, (São Paulo), seu de l'IBFCRL.
(1998) Guanabara (Rio de Janeiro),
(1998) Rio Grande do Sul (Porto Alegre),
(1999) Bahia (Salvador)
(2000) Espírito Santo (Vitòria),
(2001) Maranhão (São Luis)
(2005) Ceará (Fortaleza)
(2006) Distrito Federal (Brasillia)
(2006) Paraná (Curitiba)

En aquests nuclis s'estan traduint al portuguès les obres del nostre mallorquí, a l'ensems d'aprofundir els coneixements dels universitaris brasilers sobre l'edat mitjana mediterrània.

2. S'han començat a signar Convenis amb universitats catalanes i brasileres.

3. L'any 2000 LA GENERALITAT reconeix l' IBFCRL com Entitat Catalana al exterior.

4. L'any 2002 l'Instituto signa un Conveni amb LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA.

5. L'any 2002, el govern brasiler, reconeixent els mèrits de les activitats de l'IBFCRL, va registrar l'entitat al CONSELL NACIONAL DE INVESTIGACIÓ (CNPQ) del Brasil.

6. Els elements més actius de l'IBFCRL han establert una col·laboració molt cordial amb el CASAL CATALÀ DE SÃO PAULO (CATALÒNIA) a fi d'ajudar als seus socis a aconseguir més espai a les universitats catalanes i dirigir els membres de l'IBFCRL i seus amics a fer cursos de català a CATALÒNIA.

7. Manté el website - www.ramonllull.net- sobre la investigació lul·liana arreu del mon, responent als missatges rebuts i enviant matèries a qui les sol·licita. El website conta amb l'ajut d'un equip de professors, consolidant d'aquesta manera una comunitat textual constituïda per persones interessades en el lul·lisme. Les activitats del website són evidents per les dades següents:

 

fins

31/12/2000

fins

31/12/2002

augment
(p/any)
Visites 11.298 83.930 273%
articles especialitzats consultats 1.754 19.762 336%

Avui en dia les web recullen més de 30 mil visites mensuals.

Actualment (2009) s'estan enviant 105.000 newsletters per mes, donant a conèixer les activitats i les publicacions de l'Institut.


8. L'any 2001, amb la participació de la Rectoria i de l'NSTITUTO DE ESTUDOS AVANÇADOS, organitzà a la UNIVERSITAT DE SÃO PAULO, el Primer Seminari Internacional sobre al Diàleg Inter-religiós. Varen estar presents, a més a més del Magnífic Sr. Rector i altres autoritats acadèmiques, representants de les comunitats jueves i musulmanes de São Paulo. El Seminari va originar un website, actualment en construcció, dedicat exclusivament al tema del diàleg inter-religiòs amb un rerafons lul·lià.

9. Mitjançant la seva participació en Congressos Internacionals de Filosofia, no ha parat d'estimular entre professors de diverses universitats la investigació lul·liana. És així que ha aconseguit que el prof. Antonio Pérez, de la UNIVERSITAT FEDERAL DE VENEZUELA, s' encarregui de la traducció del Liber de chaos i el professor Heraldo Madeira, de la Universidade de São Paulo, la del Liber de civitate mundi, ambdòs de Ramon Llull.

10. El 2004 l'IBFCRL i la UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA organitzen les Jornades Internacionals "Què és l'home?: reflexions antropològiques a la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitjana, que tingueren lloc a la seu de la UIC.

11. El 2005 l' IBFCRL signa un Conveni de Col.laboració amb el Departament d'Història de la UNIVERSIDADE ESTADUAL DO MARANHÃO.

12. El 2006 l'IBFCRL signa un Conveni amb l'Editora Escala amb l'objectiu de que publiqui a cada tres mesos una obra de Ramon Llull, amb un tiratge de 50 mil exemplars cada, que seran distribuïts per els 40 mil kioskos del país.

ESCRITS LUL·LISTES

Els temes de treball a que es dedica són: metafísica, teoria del coneixement, lògica i ètica.

Sobre Llull i la seva obra:

  • O homem e a obra, al Livro do amigo e do Amado, Editora Leopoldianum/Edições Loyola, de São Paulo, 1989.
  • Atualidade de Raimundo Lúlio, al Livro das bestas, Editora Giordano/Edições Loyola, São Paulo, 1990.
  • Retorno de Raimundo Lúlio (Ramon Llull), Leopoldianum, UniSantos, vol. XVIII - No. 51(Dez. 1991) pp. 18-21.
  • Livro do amigo e do Amado, al Livro do amigo e do Amado, Editora Leopoldianum/Edições Loyola, de São Paulo, 1989.
  • Livro das Bestas, al Livro das bestas, Editora Giordano/Edições Loyola, São Paulo, 1990.
  • Introducció al "Livro do gentio e dos três sábios", Editora Vozes, Petrópolis 2001, pp. 7-27.
  • Os problemas enfrentados por Lúlio em Paris: a Cruzada e a luta contra o averroísmo, a Raimundo Lúlio - Escritos Antiaverroístas (1309-1311), Colecció Pensamento Franciscano, EDIPUCRS, Porto Alegre, 2001, pp. 9-28.
  • Un filòsof per als nostres temps, revista PROJECCIÓ EXTERIOR, Juliol de 2002, pàg. 16.
  • "O Liber de anima rationali (1296), de Raimundo Lúlio", a Idade Média: Tempo do Mundo, Tempo dos Homens, Tempo de Deus, Est Edições, Porto Alegre 2006.
  • «Raimundo Lúlio e a Língua Catalã», a Atas da II Semana de Filologia na Universidade de São Paulo, Facultat de Filosofía, Lletres i Ciències Humanes, febrer 2009, pp. 16-37.
    Metafísica

  • A Filosofia do Ato de Ser e Raimundo Lúlio (Ramon Llull), VERITAS, Porto Alegre, V.42, nº 3 (1997) p. 631-646.
  • Transcendência e imanência na Ars luliana, CONSECRATIO MUNDI, Festschrift em homenagem a Urbano Zilles, EDIPUCRS, Porto Alegre, 1998.
  • Arbor scientiae: Immanenz und Transzendenz im Denken Llulls, Zeitschrift für Katalanistik, vol.11 (1998), Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt am Main.
  • Arbor scientiae: Inmanencia y trascendencia en el pensamiento luliano, Studia Lulliana, Palma de Mallorca, XXXVIII (1999) 15-37.
  • O Tempo no Tomismo e em Raimundo Lúlio. Luz para situar o Eterno retorno de Nietzsche, Revista Española de Filosofia Medieval, nº 13 Zaragoza, 2006, pp.143-158

Lógica

  • A demonstração por equiparação, a "Lógica e Linguagem na Idade Média", Edipucrs, Porto Alegre,1995; págs. 145-162.
  • La nova perspectiva de l'acte a l'Ars lul·liana, MIRANDUM, USP-Mandruvá, São Paulo, V.1999, nº 7 p. 21-34.
  • Breu consideració sobre la regla B de l'Ars lul·liana, Revista Internacional de Humanitats, USP-Univ. Autònoma de Barcelona, São Paulo, V.1999, nº 2, Part.II, p. 23-36.

Teoria del coneixement

  • A ampliação do tema do conhecimento em Raimundo Lúlio, VERITAS, Porto Alegre, V.43, nº 3 (1998) p. 623-642, republicado em A ciência e a Organização dos Saberes na Idade Média, org. por Luiz Alberto de Boni, EDIPUCRS, Porto Alegre 2000.
  • Ramon Llull: O conhecimento da verdade, uma congruência no plano do ser, Actes du XIe Congrès Internacional de Philosophie Médiévale de la Société Internacionale pour l´Étude de la Philosophie Médiévale (S.I.E.P.M.) Porto, du 26 au 31 août 2002, BREPOLS, 2006, pp.1155-1165.

Ética

  • Virtudes e Contemplação, al Livro do amigo e do Amado, Editora Leopoldianum/Edições Loyola, de São Paulo, 1989.
  • O esse na ética de Raimundo Lúlio (Ramon Llull), VERITAS, Porto Alegre, Vol. 40, nº 159, (1995) pp. 599-621 e em Idade média: Ética e Política, org. Luis Alberto de Boni, EDIPUCRS, Porto Alegre, 1996, pp. 395-421.
  • O conceito de Natureza em Lúlio e sua aplicação ao ser humano, VERITAS, Porto Alegre, (1999), V.44, nº 3, p. 767-780.
  • Fundamentos epistemológicos del diálogo luliano, a Anales del Seminario de Historia de la Filosofía 34, 2003, 20 33-50 - Universidad Complutense de Madrid.
  • O primado da razão prática - A doutrina clássica exposta por Rhonheimer, vista sob a perspectiva luliana, a A ética medieval face os desafios da contemporaneidade, Edipucrs-Unicap-Insaf-Círculo Católico de Pernambuco, Porto Alegre 2004, p. 453-468.
  • Antropologia lul.liana, a les Actes de les Jornades Internacionals celebrades a la UIC, els dies 5 i 6 de març de 2004, Prohom Edicions, Barcelona 2004, p.159-178.

Altres treballs

  • Un llibre en preparació sobre la Demonstració per equiparació lul.liana.
  • És un dels autors que va contribuir a l' obra coletiva RAIMUNDUS LULLUS, AN INTRODUCTION TO HIS LIFE, WORKS AND THOUGHT, publicada per Brepols l'any 2008, a la col.lecció CORPVS CHRISTIANORVM, Continuatio Mediaeualis, 214.


Bibliografia sobre la persona i l'obra


Sobre la persona:

  • Fitxa: Esteve Jaulent, al "Diccionari de Catalans a Amèrica", editat per la Generalalitat de Catalunya.
  • Revista LLUC, Núm. 827/2002 pág. 38-40.
  • Revista PROJECCIÓ EXTERIOR, núm. 16 juliol 2002, p. 19.
  • Ramon Llull caballero de la fe, Cuadernos de Anuario Filosófico, Univ. de Navarra, p. 9.
  • Studia Lulliana, Vol. XXXVIII, 1998, Núm. 94, pàg. 182.
  • Ramon Llull in Lateinamerika: Zur brasilianischen Übersetzung der Werke Llulls, dins: Zeitschrift für Katalanistik 15 (2002), pp. 195-205.
  • Revista Faventia, de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, 24/2, 2002 pàg. 177-186.
  • Revista LLUC, Num. 841/2004, pg.41-45.

Sobre l'obra

  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol.XXX, Fasc. 2. 1990, n. 3), pàg. 217.
  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol. XXXIX, 1999, n. 48), pàg. 110.
  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol. XXXIX, 1999, n. 49), pàg. 110.
  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 42), pàg. 159.
  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 43), pàg. 160.
  • Ressenya a Studia Lulliana, Vol. XLI, 2001, n. 44), pàg. 160.
  • Ressenya em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 99), pàg. 149.
  • Ressenya em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 71), pàg. 137.
  • Ressenya em Studia Lulliana, Vol. XLIII, 2003, n. 72), pàg. 137.
  • Ressenya em Studia Lulliana, Vol. XLIV, 2004, n. 100), pàg. 186.
  • Ressenya em Studia Lulliana, Vol. XLVIII, 2008, n. 53), pàg. 115.
  • Annemarie C. Mayer, «Drei Religionen - ein Gott?», Herder, 2008, pàg. 114,115,130,141.

Catalunya

La família Jaulent té les seves arrels a la Catalunya Nord, més exactament a Jujols, al Roussillon-Languedoc, petita ciutat coneguda com Le balcon du Canigou, al costat de Rià, lloc on nasquè el Comte Guifré el Pelós, que va fundar Catalunya

 

Al 11 d'agost de 897, el comte Guifré el Pelós va morir degut a una ferida rebuda duran una lluita amb les tropas àrabs. La legende conta que en aquest precís moment es varen formar les quatre barras vermelhes de la bandera da Catalunya.

 

.

A l'Edat Mitjana,un dels Camins de Santiago passava exactament per la Catalunya Nord, pels monastirs de Serrabona, S. Miguel de Cuixà i S. Martí del Canigó.

 

Monastir de San Martí (Séc.X) a la montany del Canigó.

 

Esteve Jaulent junt al monestir de S. Marti del Canigó, als Pirineus de la Catalunya Nord.

 

Villefranche du Conflent

Villefranche de Conflent, a prop de Jujols.

 

Villefranche

Més Villefranche de Conflent.

 

No túmulo de Raimundo Lúlio

Esteve Jaulent i Jordi Pardo a la tumba de Ramon Llull.

 

Túmulo de Raimundo Lúlio

Tumba de Ramon Llull. Es troba a l'Esglèsia de S. Francesc, a la ciutat de Palma de Mallorca.

 

Mapa do Brasil

Mapa del Brasil

 

São Paulo

São Paulo

 

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro

 

Vitória

Vitória del Espírito Santo

 

Salvador

Salvador

 

Porto Alegre

Porto Alegre

 

São Luis

São Luis del Maranhão

 

Fortaleza

Fortaleza

 

Curitiba

Fortaleza

 

Fortaleza

Curitiba

 

Brasília

Mapa de Brasília

 

Alvorada

Palau de l'Alvorada

 

Brasília

Brasília

 

Brasília

Congréss Nacional